La figura perfecta

17 abril, 2014

Comissari: Jordi Antas
DAFO-Panera. Lleida
del 6 de juny al 4 d’octubre de 2014
Inauguració 6 de juny a les 19h amb la performance “Discoteca petada bailando Milli Vanilli sin poder parar” de Ryan Rivadeneyra.

Elena Alonso | Ariadna Parreu | Ryan Rivadeneyra

«La figura perfecta» se centra en la idea d’ordre còsmic, i en l’anàlisi entre allò sagrat i allò profà, per incidir en les relacions i analogies entre els elements màgics i el poder. Es tract a d’un plantejament proper a situacions i moments a mig camí entre l’experiència física i el valor narratiu que, mitjançant un discurs flexible —amb matisos paròdics, i no exempts d’humor— destil·la una actitud de confiança màxima davant de l’esforç per desxifrar aspectes com la qualitat sobrenatural, la fantasia, la simbologia o l’enigma.

En aquest sentit, «La figura perfecta» suposa un diàleg creuat entre tres artistes de procedències diferents —Elena Alonso, Ariadna Parreu i Ryan Rivadeneyra— que, malgrat treballar amb diferents registres (dibuix, vídeo, instal·lació o performance), comparteixen complicitats i interessos comuns: la barreja de realitat i ficció, la construcció de mons suprems i l’especulació sobre la interpretació del nostre entorn proper, i estableixen processos difusos pròxims a la profecia, les ciències ocultes i els rituals.

Elena Alonso pren com a punt de partida una sèrie de dibuixos que de manera minuciosa configuren aleatòriament una escriptura críptica que recorda les pedres, les tabes o els ossos llençats a l’atzar per endevins. En referencia a esas líneas (2013) aplica aquest tipus d’antropologia en què la mesura i l’ordre es contraposen a la fascinació del dibuix, la qual cosa es reforça a Mesa de estudio i Cartabón (2014), dues peces escultòriques que recuperen el relat enigmàtic que transita entre l’origen i la reencarnació.

Ariadna Parreu analitza i resol qüestions de caràcter metafísic, impossible o absurd, a través de relaci onar bases científiques contraposades a aspectes humans, immaterials o còsmics. Es tracta d’una investigació que, amb Triunfo y orden (2011) i Sideritos (2014), se centra en l’estudi de les relacions dels objectes procedents de l’espai, a través de la llegenda i l’especulació de la història, que, mitjançant la instal·lació, connecta amb la fascinació d’allò sensorial i els aspectes màgics.

Ryan Rivadeneyra estetitza i analitza el seu entorn més proper per convertir-lo en peces narrades a manera de powerpoint que s’acaben formalitzant en performances o conferències «performàtiques». Es tracta d’una construcció de genealogies i pensaments que genera uns relats que fluctuen entre anècdotes fictícies i històriques, que desprenen una espècie d’espiritualitat de diversos ordres, des de l a identitat humana fins a la configuració de la civilització. Amb Discoteca petada bailando Mili Vanilli sin poder parar (2014) i Sexy Miami Futuristic Cocktail Lounge (from the past) (2013), utilitza uns recursos a tall de crònica i micronarratives, en què el ritme i la coreografia encaminen i envolten diverses aficions obsessives i estètiques desafiants.

Foto: Ryan Rivadeneyra. “Discoteca petada bailando Milli Vanilli sin poder parar”, 2014

www.dafoprojectes.com
www.lapanera.cat

Agraïments:
Espacio Valverde, EA Leandre Cristòfol

Categoría: Anteriors, Expos


Lleida · +34 627 365 668 · info@dafoprojectes.com
disseny + programació: lafabricaderocas + egoitzOsa
Ajuntament de lleida · Centre d'Art la Panera