JOSEP MAYNOU. Hip-Hup.

6 març, 2018

Supersimétrica. Madrid
Comissariat prr Jordi Antas
Del 22 al 25 febrer.

Hip-Hup és una expressió inventada, aparentment senzilla i ingènua, de baixa rellevància que ens recorda per la seva sonoritat i la seva visualitat al hip hop, o al hip hip hurra, aquest gest entusiasta però ja desfasat dels noranta, o al singlot, el so gutural i involuntari que fa sense control el nostre cos. Un terme disfuncional proper a un sistema de pensaments automàtics, sintètics, i breus que destil·len humor i absurditat d’acord amb una idea de llibertat -evidentment falsa i paródica- que incideix de manera directa en el llenguatge i la flexibilitat discursiva que utilitza Josep Maynou ( Barcelona, ​​1980) en els seus treballs.

En la seva pràctica artística, Maynou parteix de petits espectacles o story tellings on planteja, a partir de les seves experiències quotidianes, una trama imaginària on el relat argumental converteix al mateix artista en el personatge que alhora, entra i surt de l’entorn per crear els seus pròpies historietes. Un procés de treball que es complementa amb les estades que passa en una zona rural del Marroc on viu i treballa amb comunitats locals fabricant catifes a les que incorpora els seus dibuixos i frases inconnexes. Una manera d’actuar entusiasta que no solament recau en la narració, sinó que l’artista assumeix a més una posició de marca de si mateix a partir dels espais que habita, els restaurants que visita, les referències pop dels noranta que li interessen, els viatges, les trobades, o la seva roba. Elements entre l’insignificant i el subversiu que incorpora en una mena de lifestyle que l’ajuden a confeccionar el seu discurs sota diferents línies de treball: d’una banda totes aquestes experiències vivencials actuen com a guió del relat i en la formalització dels objectes; de l’altre, aquests mateixos elements li serveixen d’escenografia i són la base de les seves performances i shows.

En aquest sentit, i plantejat com un assaig expositiu, Hip-Hup reuneix l’actitud, desacomplexada i desarrelada de Josep Maynou. Propostes que des de diferents registres com catifes, pintures, dibuixos, objectes escultòrics, el vídeo o la performance ens presenta, a partir d’ideals marginals i lúdics, analogies entre l’oral i l’escènic, entre el fabulador i el bufó, o entre el engany i l’honestedat. Una tasca acumulativa que, des de conceptes com la ironia, la paròdia, o la derrota incorpora referències del món de l’homogeneïtzació global de la cultura i el tracta com una stand up comedy. Els objectes i elements que presenta defineixen sovint postures imprecises que de manera deliberada evidencia una lectura simbòlica i implica una sèrie de responsabilitats en les cadenes de producció contemporània que a més evidencia els processos col·lectius de creació.

És el cas de Fido dido (2017) una catifa de grans dimensions confeccionada de manea artesanal al Marroc que descompon el personatge mític dels noranta que es va fer molt popular i que va acabar sent la icona i la imatge del refresc 7Up. Un desordre en les línies i traços del cartoon que Maynou relaciona amb el Purple Drank o Sizzurp, una beguda casolana feta amb codeïna i prometazina, i regada amb 7Up que es va popularitzar entre la gent més jove de la mateixa època. Aquí és on Maynou relaciona aquesta beguda amb la decadència i el fracàs final de Fido perdut a partir del consum que el mateix personatge va fer del Purple Drank. Una espècie d’autodestrucció entre la relació de poder i la globalitat capitalista, al mateix temps que genera fissures més enllà dels formats d’art tradicionals prescindint de càrregues intel·lectuals per treballar amb absoluta llibertat. Hip-Hup (2017), és la peça que dóna nom a l’exposició i es formalitza en una catifa de petites dimensions. Un missatge mitjançant el dibuix que ofereix un tipus de representació molt instintiva en què es reuneixen moltes influències amb una càrrega d’humor i oci en base a una recerca o una reinvenció de l’establert. D’altra banda, diferents objectes escultòrics realitzats a partir de llums casolanes i gorres, i dibuixos fets en frottage on els missatges d’acudit o broma es queden materialitzats com si d’un mantra es tractés; finalment un vídeo de tall instagramero en el qual recull infinitats d’accions de baix relleu, de caràcter casolà que barreja oci, habilitat, i assoliment inútil realitzades amb elements i material trobat en el moment i en el lloc que es produeixen. Uns exercicis improductius que s’alimenten únicament moments inactius viscuts al Marroc en companyia de joves de la zona com una forma vida despreocupada al marge de la seva poca funcionalitat i que d’una manera natural l’artista ha incorporat en el seu dia a dia.

josepmaynou.com
bombonprojects.com

Categoría: Actual, Expos, NEWS


Lleida · +34 627 365 668 · info@dafoprojectes.com
disseny + programació: lafabricaderocas + egoitzOsa
Ajuntament de lleida · Centre d'Art la Panera